EL FUTBOL, EN GUERRA CONSTANT

Els seus drets televisius són els més cotitzats, i des de l’entrada de les privades en el mercat, s’han convertit en la gallina dels ous d’or per a tots els operadors. El gran motiu d’aquest és l’audiència que generen, que suposen un valor segur per les televisions alhora de generar continguts, i precisament per aquest motiu la seva entrada en el mercat d’Internet és més difícil. Tots els drets es venen de forma molt separada a diferència d’esports com el bàsquet, i per això, poques operadores ofereixen els seus continguts a Internet. 

L’inici del negoci es va produïr el 12 d’abril de 1996, quan la Lliga de Futbol Professional (LFP), en la seva assamblea general, va acordar que els clubs de primera i segona divisió negociéssin els drets d’emissió per separat, i no com passava fins llavors, on era la mateixa LFP qui negociava els drets dels clubs de forma conjunta. Això va liberalitzar el mercat totalment, i va propiciar que els grans clubs augmentéssin les seves tarifes degut al gran nombre d’audiència que generaven (el FC Barcelona i el Reial Madrid principalment), enfront a clubs petits que van veure com les seves retribucions disminuïen. Aquesta modificació en el mercat va comportar l’anomenada Guerra del Futbol, que s’ha allargat fins avui amb les diferents empreses que han entrat al mercat. Al 2002 es va donar per acabat el primer dels processos, amb la fusió de Canal Satélite (propietat de Prisa) i Vía Digital (amb Telefónica i RTVE com a principals accionistes, i per tant recolzada pel govern espanyol de José María Aznar). Eren les primeres plataformes de televisió per satèlit, que van competir entre elles per obtenir els drets del futbol que tenia Antena 3. Finalment, es va acabar amb l’anomenat Pacto de Nochebuena i la creació de Canal Satélite Digital, que era propietària dels drets del futbol al complet a través de l’empresa Audiovisual Sport.

Però anys després, un nou competidor va entrar al mercat, i ara la guerra del futbol s’ha reavivat entre Prisa, propietària de Ditigal + (nou Canal Satélite Digital) i Mediapro, propietària de GolTV. Aquesta guerra podria haver acabat aquest estiu passat, quan les dues empreses van comunicar que havien acordat com gestionar els drets:

L’empresa DTS (propietat de Prisa) proposa a la LFP els horaris dels partits de primera divisió.
Mediapro proposa els horaris dels partits de segona divisió.

Però actualment, la Comisió Nacional del Mercat i la Competència té dos expedients de sanció oberts a les dues empreses, sota la sospita que hagin pogut fer pràctiques restrictives de la competència entorn als drets del futbol a la televisió de pagament. L’any 2011, Competència ja es va pronunciar contra Mediapro, i a partir d’aquí, la causa també ha quedat oberta a Telefónica (que s’ha incorporat en l’accionariat de Prisa) i Prisa:

2011 03 21 Nota de Premsa Sanció a Mediapro

Hi ha hagut centenars de negociacions entre els dos operadors, perquè es posin d’acord en què pot emetre cadascun. La darrera va començar l’any 2009, quan després que l’empresa de Roures acordés amb Prisa emetre els partits per Canal Plus Liga, Competència es pronunciés en contra dels contractes que té Mediapro amb els clubs de futbol, segons anunciava “perquè eren de més de tres anys, i suposaven una competència deslleial“.

L’evolució de la guerra del futbol a través de Tiki Toki: http://www.tiki-toki.com/timeline/entry/127336/La-guerra-del-futbol-entre-Mediapro-i-Prisa

I amb això, molts són els mitjans que parlen i inclús parodien el poder de Mediapro i el seu CEO, Jaume Roures:I aquí és a on es veu que els clubs tenen poc a dir-hi sobre la qüestió. Ni la LFP, ni els clubs són els qui decideixen els horaris dels partits, són les operadores, que en funció de les audiències i la programació, ho estableixen. I és que, segons Toni Freixa, secretari i portaveu de la Junta Directiva del FC Barcelona,  “si no tinguéssin els ingressos que rebem pels drets no pogríem pagar als jugadors com els paguem. Els condicionants de l’operador són màxims, si demana que es jugui a aquesta hora ho hem d’acceptar”.

Aquests drets són la segona de les dues fonts d’ingressos principals dels clubs, després dels de màrqueting. En l’exercici 2011/2012, els dos clubs que més facturen en primera divisió ingressen gairebé el mateix pels dos conceptes. Al Reial Madrid, els ingressos via màrqueting representen el 33% del total, 164 milions d’euros, i els ingressos pels drets d’emissió estan només un punt per sota, 32%, 155 milions d’euros. Al FC Barcelona les dades es repeteixen: el 33% correspon als ingressos via màrqueting (167 milions d’euros), i el 32% correspon als drets televisius (160 milions d’euros).

Ingressos FC Barcelona 10-12

Memòria econòmica FC Barcelona 2011/2012 (pàgines 159-163)

Ingressos Reial Madrid 01-12

Memòria econòmica Reial Madrid 2011/2012 (pàgines 112-121)

I aquests elevats ingressos, que fa 18 anys gestionava la LFP (com passa encara a la lliga ACB de bàsquet), al repartir-se ara entre equips, fa que els clubs petits puguin gestionar un pastís menor degut als dos grans competidors. De fet, els clubs van denunciar a Mediapro i Canal + el que consideren un repartiment poc equitatiu d’aquests drets, però es va acabar donant la raó als principals operadors.

INGRESSOS PELS DRETS D’EMISSIÓ DELS CLUBS DE PRIMERA DIVISIÓ en milions d’eurosInfografia drets

Font gràfic: As.com fet a través de easy.ly

La realitat és que hi ha dos grans clubs que ingresen unes tres vegades més que qualsevol altre de primera divisió, i només via drets d’emissió.

Tot i que això podria canviar, ja que segons Freixa, es va cap a un camí de “negociació colectiva dels drets entre tots els equips, i que aquests els gestioni la LFP. “Hi ha uns equips intermedis, com Atlètic, Sevilla o València, que volen ingressar com els dos clubs grans, i entre ells hi ha una guerra per determinar quin és el percentatge“.

Però el negoci ara es trasllada a Internet, i sembla que de moment el futbol es resisteix a entrar-hi. Els drets d’emissió a la televisió s’estan adaptant a Internet en tots els esports, excepte al futbol. Només les plataformes de pagament (Canal + i Gol TV) poden emetre també els mateixos continguts per Internet, però els partits que s’emeten en obert a través de TVE i TV3 no. L’única excepció és Mediaset, que a través del seu canal Cuatro, emet els partits de lliga de primera divisió dels dilluns, i ha adquirit també els drets per fer-ho a Internet a través de MiTele.

Per a Toni Freixa, “actualment hi ha poques webs, per no dir cap, que es dediquin a l’emissió per internet d’esdeveniments esportius“, tot i que, assegura que ja hi ha diversos operadors que estan entrant en aquest mercat. Estan en una fase molt inicial, ja que les operadores no creuen de moment en que els hi aporti tant volum de negoci com per a la televisió.

Però aquestes guerres i aquests conflictes, com es plasmen a l’espectador? Què pot veure i a on ho pot fer via Internet? Visita les pàgines del blog: YOMVI, GOLStadium i RojaDirecta

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s